La ruta de L'Escanyapobres. Execució IX

Vídeo sobre la ruta literària de L'Escanyapobres "Un crim impune"

Vet aquí el darrer dels vídeos del festival. Feu clic al play i en tres minuts i mig degustareu diversos dels paratges que vam tenir el plaer de trepitjar durant l'execució de la ruta literària de L'Escanyapobres, titulada "Un crim impune" dins el programa d'actes de la tercera edició del festival "El vi fa sang". Acompanyades de les nostres explicacions, les imatges d'aquest vídeo fan una breu repassada a totes dues parts de la ruta: la urbana i la muntanyenca.

Amb tot, és evident que l'essència d'una aventura d'aquesta magnitud no pot captar-se només visualitzant un vídeo, així que us animem a seguir-la pel vostre propi peu!

La ruta de L'Escanyapobres. Execució VIII

Vídeo sobre el festival "El vi fa sang" III

En aquesta entrada us adjuntem un vídeo que resumeix la tercera edició del festival "El vi fa sang".

El vídeo pretén ensenyar l’aparença del poble durant els dies 24, 25 i 26 de març i evidenciar que gran part dels habitants hi col·laboren. Per donar suport a aquesta idea, ens acostem a un parell de botigues i n’entrevistem els responsables, que ens diran què representa el festival per a ells i la vila en general.

A més, hi podeu veure un repàs de les activitats que es van fer dins el programa d’actes.

Gaudiu-ne i, si mai en teniu l’oportunitat, animeu-vos a participar a un esdeveniment literari d’aquesta magnitud!

La ruta de L'Escanyapobres. Execució VII

El tràiler d'una experiència inoblidable

Us convidem a viure en pantalla dos minuts d'imatges que van impregnar la nostra aventura per l'Espluga de Francolí. Per a entendre el perquè de cada escena us recomanem llegir les cròniques dels dies 24 i 25 de març; podeu veure el vídeo primer i llegir després o a la inversa: això ja ho deixem a les vostres mans!

Pròximament publicarem dues entrades més amb dos vídeos en què profunditzarem la ruta literària de L'Escanyapobres i el festival "El vi fa sang" respectivament.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució VI

Volem deixar-vos un recull d’imatges de la nostra aventura a l’Espluga de Francolí per tal que la pugueu reviure.

Us animem a fer clic sobre les imatges per veure-les millor!

Van ser dos dies intensos i replets d’activitats variades. Això sí, la principal i per la qual vam fer l’estada era l’estrena de la ruta literària de L’Escanyapobres. Aquí es poden apreciar alguns dels escenaris que en formen part i les autores del blog fent de guies; a més, podeu veure tot el grup d’estudiants que hem contribuït en el projecte:

La ruta de L'Escanyapobres. Bibliografia

Bibliografia i webgrafia

A continuació us deixem el recull de les fonts utilitzades per elaborar la totalitat d’entrades del blog:

Autor

DE MORAGAS, Vicenç. Narcís Oller i de Moragas. La seva vida vista per un contemporani. Valls: Institut d’Estudis Vallencs,1995. ISBN: 84-86083-34-6.
BORDIEU, Pierre. Las reglas del arte. Barcelona: Editorial Anagrama, 1995. ISBN: 84-339-1397-2.

(04.02.2017, 11:00) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/

(28.02.2017, 15:30) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416

(28.02.2017, 15:30) http://www.xtec.cat/~jducros/Narcis%20Oller.html

(01.03.2017, 16:45) http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=628

(01.03.2017, 16:45) http://www.institutnarcisoller.org/institutnarcisoller/Inici2.html

(01.03.2017, 16:45) www.xtec.cat/~jpallas/guiaoller.doc

La ruta de L'Escanyapobres. Execució V

Recomanacions per a la ruta

Quan es comença una aventura com la de la ruta de L'Escanyapobres sempre s’ha d’estar ben preparat. Aquí us deixem un recull de recomanacions per si decidiu llençar-vos-hi:

• Valorar la previsió meteorològica. Si és estiu, cal preparar-se pel sol i la calor. Si és hivern, s’ha d’estar atent al fred: pot ploure i, si teniu la mateixa sort que nosaltres, fins us pot nevar. Paraigües i impermeable a la butxaca, doncs! Amb tot, també és bona opció, en cas de risc de precipitacions, aplaçar la data de la ruta i esperar el bon temps –caminar amb els mitjons mullats no és la sensació més... agradable–.

L'Espluga nevada el 25 de març

La ruta de L'Escanyapobres. Preparació XI

Matamorosos, un Escanyapobres actual

Disten 133 anys des que Narcís Oller va escriure L’Escanyapobres, però encara ara la personalitat del protagonista pot identificar-se en la societat. Així doncs, mirarem de reconstruir la novel·la en el context del segle XXI.

El Matamorosos

En una època de forta crisi econòmica, Francesc Antoni va trobar la situació ideal per a enriquir-se extorsionant tots aquells que no podien aconseguir préstecs bancaris. D’entrada oferia una gran quantitat de diners amb uns imposts aparentment molt baixos; però tot era una farsa: Francesc Antoni sempre concedia préstecs molt més alts del que els seus clients podien pagar en el termini establert. Passat aquest període, els impostos es disparaven; vet aquí la trampa.

El nostre protagonista, a més de les intervencions usureres, era un mafiós extremadament avar. Al poble ningú tenia gaire clar què era de la seva vida. Únicament es feia amb una parella d’homosexuals, un banquer i un polític, de nom Pere i Sebastià, que des dels seus respectius càrrecs encobrien les trames delictives del Francesc Antoni. Un fet que els vilatans mai van acabar d’entendre del tot. Tot i així, hom sabia que, per culpa seva, molts desafortunats havien caigut a la ruïna, per la qual cosa van començar a cridar-li “Matamorosos!!!”.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució IV

“El vi fa sang” en primera persona

Dissabte 25 de març

Vistes des de l'Alberg de Joventut Jaume I

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

El segon dia de festival començava com havia acabat l’anterior: amb un paisatge que es tenyia de blanc. L’alegria no va ser pas poca en llevar-nos i veure per les finestres de les habitacions que el pati interior de l’alberg estava ple de neu i que, més enllà, el paisatge també es recobria d’una capa blanca.

L’emoció, sumada a l’esmorzar, ens devia donar forces extres perquè vam decidir anar caminant des de l’Alberg de Joventut Jaume I fins l’Espluga. La nostra participació com a guies de la ruta literària no havia de ser fins després de dinar; així que, què podia haver-hi millor que un passeig a peu per gaudir de la nevada? Les carreteres ja estaven netes i s’hi podia circular bé però al voltant nostre tot era d’un blanc brillant encara –val a dir que a més de gaudir de les vistes també es van crear petites guerres de boles de neu–.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució III

“El vi fa sang” en primera persona

Divendres 24 de març

Les vinyes del Castell de Riudabella

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

Un matí emmurriat farcit de núvols grisos va llevar-se sobre nostre. A dos quarts de nou, gran part dels participants de l’aventura que som a punt de relatar-vos ens disposàvem a començar-la; des de Valls vam prendre el tren que ens duria a l’Espluga de Francolí, una Espluga que, amb les nostres lectures i paraules, convertiríem en Pratbell. En pic vam ser-hi, retrobats amb el grup restant que havia vingut des de Tarragona, la ruta literària de L’Escanyapobres va encetar-se. La imatge de les vies del segle XIX va recular un segle i mig i, darrere seu, l’Espluga va tenyir-se dels colors i les formes amb què Narcís Oller va descriure-la.

Amb el context històric assentat i el protagonista, l’Escanyapobres, presentat, vam pujar als jeeps que l’empresa Drac Actiu va posar-nos a l’abast. De primera mà vam conèixer les terres de Poblet i Vimbodí que Oller havia escollit per a les escenes campestres de la seva novel·la; aturades a Milmanda, Riudabella, el mas de Moragues i la Granja Mitjana ens van permetre de trepitjar alguns dels escenaris que possiblement l’Oleguer i altres personatges van trepitjar en el món paral·lel de la ficció. A tocar de la Granja Mitjana vam tenir l’oportunitat de penetrar un antic pou de gel amagat sota terra. Vam parlar de desamortitzacions, d’avarícia, de la Coma, de la seva gent... tots els temes referents als llocs que ens acollien.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació X

Una llegenda comuna

És ben curiós que un dels candidats a correspondre’s a la Coma de L’Escanyapobres, el Mas de Moragues, dugui impregnada una llegenda que el posa en comú amb el castell fictici de la novel·la.

Al Llibre de Llegendes de la Conca de Barberà, Rosa M. Canela ens conta la colla de rumors que van convertir el Mas de Moragues en un espai a vessar de misteri:

La ruta de L’Escanyapobres. Execució II

Confecció de la ruta literària II: la Coma

Tot seguit us descobrirem un segon tros de la ruta literària de L'Escanyapobres (vegeu el primer). Calceu-vos bambes, perquè ens n'anem cap a la muntanya!

Les parades referents als espais reflexos i a la Coma –amb tots els seus camps i boscos– són les següents:

Mapa extret de l'ICGC

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IX

Espai reflex II: la Coma

La Coma és el segon espai reflex de L'Escanyapobres: per una banda, els dies càlids de l'estiu i els cultius productius es plasmen en els somriures de tota la gent que l'habita; per l'altra banda, la Coma s'emmiralla en l'estat miserable del protagonista, ja que a partir de la seva arribada la collita s'empobreix.

Vistes des del Mas de Moragues

Llàstima que La Coma no marxés també així! Quan tota la contrada prometia una collita que dava bo de veure, allò estava derrotat, derrotat! Els sembrats no muntaven dos pams de terra; una mar de gram, salpicada de roselles i blauets, sepultava la vinya; l'hortalissa del quintà creixia escanyolida i amb les fulles que hauríeu dit escaldades.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VIII

Espai reflex I: el castell 

Carrer dels Ametllers

El castell constitueix l'espai reflex de l'ànima de l'Oleguer en molts moments de la novel·la; ja que des del començament de l'obra, es presenta derruït i abatut igual que ell.

A poc a poc, tota l'esplendor que regnava a l'interior del castell desapareix, de la mateixa manera que l'Escanyapobres va decaient.

Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, trossos de biga i de mobles corcats que li servien de llenya per a coure les farinetes, així com els llibres de don Guillem per a encendre el foc.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VII

On és la Coma? 

L’Escanyapobres compta fonamentalment amb dos escenaris: el poble de Pratbell i la Coma, una finca que l'Oleguer adquireix a un difunt arruïnat, de nom Josep, com a benefici dels seus negocis d’usurer. La Coma és el motiu d’aquesta nova entrada.

Ja hem justificat que Pratbell amaga el topònim Espluga de Francolí –vegeu l’entrada “Per què L’Escanyapobres?”–. Ara cal, doncs, identificar la Coma i justificar-ne l’emplaçament.

Partim de la base que ha de ser un mas...

• Edificat abans del 1850, any en què tenen lloc els primers fets de la novel·la.
• Situat en una coma, tal com ho indica el topònim que Oller li dedica; segons el DIEC2, una coma és una “depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya”.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VI

L'Espluga de Francolí ja es prepara

L’inici del festival “El vi fa sang” s’acosta i els primers símptomes es fan visibles.

Fa temps que en passejar pels carrers de l’Espluga de Francolí trobem cartells anunciant l’acte.

La ruta de L’Escanyapobres. Execució I

Confecció de la ruta literària I: el castell

En aquesta entrada us volem revelar algunes de les parades de la ruta literària de L’Escanyapobres: les relacionades amb el castell de l’Espluga de Francolí.

Concretament són dues les parades on es llegiran fragments de l’obra i es farà un breu recorregut de l’evolució del castell a la novel·la i dins la realitat històrica. Les dues aturades seran als carrers dels Ametllers i del Castell, respectivament.

Situem-ho al mapa:

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació V

La realitat històrica del castell de l'Espluga

Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".

És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell

El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"– amb un de fictici que pertany a la noblesa.

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor IV

Narcís Oller és viu

Efectivament, el llegat de Narcís Oller segueix sent vigent i de gran rellevància.

Com hem vist, l’autor es va inspirar en models europeus per introduir el que va esdevenir la novel·la moderna catalana. Això l’ha convertit en un clàssic de les lletres catalanes i han estat nombrosos els seus homenatges.

Oller és present en diverses ciutats i pobles que hi dediquen carrers i places. Us adjuntem les imatges dels carrers que porten el seu nom a Valls, Tarragona i Reus i la plaça de Barcelona, respectivament.

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor III

Obres transcendents de Narcís Oller 

La papallona és una obra que conté més elements propis del fulletó que no pas de la novel·la realista-naturalista. Explica la història de la Toneta, una noia òrfena i ingènua que s’enamora d’un estudiant de dret benestant que es diu Lluís. L’acció se situa en la Barcelona dels anys 1867 i 1868, anys en què ja es poden apreciar els símptomes dels canvis finiseculars de la capital catalana. Es tracta d’una obra que destaca per l’exactitud els seus diàlegs, la riquesa de les descripcions i la psicologia dels personatges. 

La bogeria conta la història d’en Daniel, un jove que pateix una malaltia mental que el portarà a treure’s la vida. L’autor va convertir molts dels personatges de la novel·la en alter ego d’amics seus, i fins i tot de si mateix, i en feu una profunda anàlisi psicològica.

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor II

La importància de Narcís Oller 

Us heu preguntat mai per què Narcís Oller és tan reconegut dins de la literatura catalana?

La situació familiar en què es veié immers ja va propiciar des d'un principi el conreu intel·lectual i la visibilitat de la seva obra. Fill d'ambients burgesos, el seu pare fou notari i la seva mare, cosina del primer president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras i de Moragas. El seu rebesavi, Jeroni de Tavern, fou advocat al Parlament i president de la Court d'Appele de Tolouse.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació III

Per què L'Escanyapobres?

L'Escanyapobres ha estat l'obra escollida per al nostre projecte perquè la seva trama transcorre en el mateix espai que alberga el festival "El vi fa sang". Tot i que Oller en camufla la identitat, el text proporciona diverses dades que descobreixen l'Espluga de Francolí. Per començar, el primer capítol ofereix una llarga llista de premonicions en forma de descripcions geogràfiques: es tracta d’un poble amb mercat, ple de sitges que recullen el blat provinent de l’Urgell i l’Aragó, i ple de cups, amb la qual cosa els seus cultius són fonamentalment vinícoles; les poblacions properes a l’escenari en qüestió són abundants en molins; també es fa referència a la carretera que s’hi estrena vora la dècada del 1850, la qual que connecta Madrid i Granada ‒l’avui dia batejada amb el nom N-240‒.

Estació de tren de l'Espluga

Amb tot, no és fins l’inici del segon capítol quan es desemmascara l’Espluga de Francolí: “El carril [...] que [...] el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell”. A Catalunya, només s’inaugurà un carril de tren l’any 1865 ‒pertanyent a l’actual línia R14‒: el que enllaça Montblanc amb l’Espluga de Francolí i Vimbodí.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació II

L’Escanyapobres: obra  de prestigi

La novel·la protagonista d’aquest blog va ser escrita per Narcís Oller i publicada l’any 1884 per primer cop. Premiada als Jocs Florals d’aquest mateix any, és una de les obres reconegudes de l’autor.

L’Escanyapobres retrata a la perfecció el realisme literari que esclata el segle xix a Europa a causa dels gustos burgesos, la classe social dominant, amb la qual cosa és una de les peces que s’esforcen a introduir l’esperit europeu dins de Catalunya. Fins i tot és un testimoni de la proximitat d’Oller al naturalisme; L’Escanyapobres viu el distanciament objectiu que persegueixen els autors naturalistes, per la qual cosa les seves narracions adopten un posat frívol i apàtic.

Tot i així, Oller no s’escapa de les influències sentimentalistes del romanticisme, plasmat a Catalunya sota el nom de Renaixença; en alguns punts, li és inevitable ocultar la predilecció o repudi que sent envers un personatge o un altre. I és per això que el mateix Émile Zola posa de manifest que Narcís Oller no és un autor purament naturalista.

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor I

Un breu recorregut per la biografia olleriana

Narcís Oller i Moragas (1846-1930) visqué amb la seva família materna, d’orígens burgesos benestants i de pensament liberal, ja que el seu pare, Josep Oller i Yxart morí quan ell era molt petit. Fou educat pel seu oncle Josep de Moragas i establí una estreta relació amb Josep Yxart, el seu cosí germà.

Fou un gran novel·lista català de la Renaixença, considerat el creador de la novel·la catalana moderna.

De formació romàntica evolucionà cap a l’opció estètica naturalista, un moviment sorgit el 1880. Les seves obres arribaren a capes prou àmplies i, consegüentment, es va convertir en un autor popular.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació I

Benvinguts!

Us presentem el blog Ruta literària de L'Escanyapobres, a càrrec de tres estudiants del primer curs de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili; som l'Aida Roca, l'Helena Amat i la Yaiza de la Cruz. La nostra intenció en aquest espai és apropar-vos a la novel·la L'Escanyapobres de Narcís Oller i, de retruc, informar-vos sobre el festival “El vi fa sang”, en el qual durem a terme una ruta literària sobre l'obra en qüestió; així doncs, quedarà dividit en dues grans seccions.

Per començar, realitzarem un anàlisi focalitzat en dos dels escenaris clau de la novel·la, el castell i la Coma, el qual quedarà complementat amb estudis de diversos aspectes de L'Escanyapobres tractats en altres blogs. A continuació us en facilitem els links:
- http://rutaescanyapobres.blogspot.com.es/
- https://rutalescanyapobres.wordpress.com/
- http://lescanyapobresnarcisoller.blogspot.com.es/

A més, periòdicament, compartirem noves dades sobre la ruta literària d'aquesta novel·la, que confeccionarem a mesura que avanci la lectura del llibre.