La ruta de L’Escanyapobres. Preparació X

Una llegenda comuna

És ben curiós que un dels candidats a correspondre’s a la Coma de L’Escanyapobres, el Mas de Moragues, dugui impregnada una llegenda que el posa en comú amb el castell fictici de la novel·la.

Al Llibre de Llegendes de la Conca de Barberà, Rosa M. Canela ens conta la colla de rumors que van convertir el Mas de Moragues en un espai a vessar de misteri:

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VIII

Espai reflex I: el castell 

Carrer dels Ametllers

El castell constitueix l'espai reflex de l'ànima de l'Oleguer en molts moments de la novel·la; ja que des del començament de l'obra, es presenta derruït i abatut igual que ell.

A poc a poc, tota l'esplendor que regnava a l'interior del castell desapareix, de la mateixa manera que l'Escanyapobres va decaient.

Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, trossos de biga i de mobles corcats que li servien de llenya per a coure les farinetes, així com els llibres de don Guillem per a encendre el foc.

La ruta de L’Escanyapobres. Execució I

Confecció de la ruta literària I: el castell

En aquesta entrada us volem revelar algunes de les parades de la ruta literària de L’Escanyapobres: les relacionades amb el castell de l’Espluga de Francolí.

Concretament són dues les parades on es llegiran fragments de l’obra i es farà un breu recorregut de l’evolució del castell a la novel·la i dins la realitat històrica. Les dues aturades seran als carrers dels Ametllers i del Castell, respectivament.

Situem-ho al mapa:

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació V

La realitat històrica del castell de l'Espluga

Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".

És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell

El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"– amb un de fictici que pertany a la noblesa.