La ruta de L’Escanyapobres. Preparació V

La realitat històrica del castell de l'Espluga

Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".

És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell

El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"– amb un de fictici que pertany a la noblesa.