La ruta de L'Escanyapobres. Preparació XI

Matamorosos, un Escanyapobres actual

Disten 133 anys des que Narcís Oller va escriure L’Escanyapobres, però encara ara la personalitat del protagonista pot identificar-se en la societat. Així doncs, mirarem de reconstruir la novel·la en el context del segle XXI.

El Matamorosos

En una època de forta crisi econòmica, Francesc Antoni va trobar la situació ideal per a enriquir-se extorsionant tots aquells que no podien aconseguir préstecs bancaris. D’entrada oferia una gran quantitat de diners amb uns imposts aparentment molt baixos; però tot era una farsa: Francesc Antoni sempre concedia préstecs molt més alts del que els seus clients podien pagar en el termini establert. Passat aquest període, els impostos es disparaven; vet aquí la trampa.

El nostre protagonista, a més de les intervencions usureres, era un mafiós extremadament avar. Al poble ningú tenia gaire clar què era de la seva vida. Únicament es feia amb una parella d’homosexuals, un banquer i un polític, de nom Pere i Sebastià, que des dels seus respectius càrrecs encobrien les trames delictives del Francesc Antoni. Un fet que els vilatans mai van acabar d’entendre del tot. Tot i així, hom sabia que, per culpa seva, molts desafortunats havien caigut a la ruïna, per la qual cosa van començar a cridar-li “Matamorosos!!!”.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació X

Una llegenda comuna

És ben curiós que un dels candidats a correspondre’s a la Coma de L’Escanyapobres, el Mas de Moragues, dugui impregnada una llegenda que el posa en comú amb el castell fictici de la novel·la.

Al Llibre de Llegendes de la Conca de Barberà, Rosa M. Canela ens conta la colla de rumors que van convertir el Mas de Moragues en un espai a vessar de misteri:

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IX

Espai reflex II: la Coma

La Coma és el segon espai reflex de L'Escanyapobres: per una banda, els dies càlids de l'estiu i els cultius productius es plasmen en els somriures de tota la gent que l'habita; per l'altra banda, la Coma s'emmiralla en l'estat miserable del protagonista, ja que a partir de la seva arribada la collita s'empobreix.

Vistes des del Mas de Moragues

Llàstima que La Coma no marxés també així! Quan tota la contrada prometia una collita que dava bo de veure, allò estava derrotat, derrotat! Els sembrats no muntaven dos pams de terra; una mar de gram, salpicada de roselles i blauets, sepultava la vinya; l'hortalissa del quintà creixia escanyolida i amb les fulles que hauríeu dit escaldades.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VIII

Espai reflex I: el castell 

Carrer dels Ametllers

El castell constitueix l'espai reflex de l'ànima de l'Oleguer en molts moments de la novel·la; ja que des del començament de l'obra, es presenta derruït i abatut igual que ell.

A poc a poc, tota l'esplendor que regnava a l'interior del castell desapareix, de la mateixa manera que l'Escanyapobres va decaient.

Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, trossos de biga i de mobles corcats que li servien de llenya per a coure les farinetes, així com els llibres de don Guillem per a encendre el foc.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VII

On és la Coma? 

L’Escanyapobres compta fonamentalment amb dos escenaris: el poble de Pratbell i la Coma, una finca que l'Oleguer adquireix a un difunt arruïnat, de nom Josep, com a benefici dels seus negocis d’usurer. La Coma és el motiu d’aquesta nova entrada.

Ja hem justificat que Pratbell amaga el topònim Espluga de Francolí –vegeu l’entrada “Per què L’Escanyapobres?”–. Ara cal, doncs, identificar la Coma i justificar-ne l’emplaçament.

Partim de la base que ha de ser un mas...

• Edificat abans del 1850, any en què tenen lloc els primers fets de la novel·la.
• Situat en una coma, tal com ho indica el topònim que Oller li dedica; segons el DIEC2, una coma és una “depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya”.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VI

L'Espluga de Francolí ja es prepara

L’inici del festival “El vi fa sang” s’acosta i els primers símptomes es fan visibles.

Fa temps que en passejar pels carrers de l’Espluga de Francolí trobem cartells anunciant l’acte.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació V

La realitat històrica del castell de l'Espluga

Abans de llençar-vos a aquesta entrada, us recomanem haver llegit prèviament l'anterior: "La realitat novel·lística del castell de Pratbell".

És cert que L’Escanyapobres juga amb dues escenes existents de la història del castell de l’Espluga de Francolí. Però, tot i que, per una banda, el basteix de descripcions fidels a les imatges que oferí, per l’altra, no en respecta les dates històriques. A l’inici de la novel·la, s’esmenta l’arribada del tren –factor que, tal com ja hem dit, descobreix que sota el topònim Pratbell s’hi amaga l’Espluga–; més tard, apareix en escena el castell. Però les referències històriques testimonien que la inauguració del tren fou posterior a la destrucció del castell. Parlem, doncs, d’una ucronia.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell

El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"– amb un de fictici que pertany a la noblesa.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació III

Per què L'Escanyapobres?

L'Escanyapobres ha estat l'obra escollida per al nostre projecte perquè la seva trama transcorre en el mateix espai que alberga el festival "El vi fa sang". Tot i que Oller en camufla la identitat, el text proporciona diverses dades que descobreixen l'Espluga de Francolí. Per començar, el primer capítol ofereix una llarga llista de premonicions en forma de descripcions geogràfiques: es tracta d’un poble amb mercat, ple de sitges que recullen el blat provinent de l’Urgell i l’Aragó, i ple de cups, amb la qual cosa els seus cultius són fonamentalment vinícoles; les poblacions properes a l’escenari en qüestió són abundants en molins; també es fa referència a la carretera que s’hi estrena vora la dècada del 1850, la qual que connecta Madrid i Granada ‒l’avui dia batejada amb el nom N-240‒.

Estació de tren de l'Espluga

Amb tot, no és fins l’inici del segon capítol quan es desemmascara l’Espluga de Francolí: “El carril [...] que [...] el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell”. A Catalunya, només s’inaugurà un carril de tren l’any 1865 ‒pertanyent a l’actual línia R14‒: el que enllaça Montblanc amb l’Espluga de Francolí i Vimbodí.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació II

L’Escanyapobres: obra  de prestigi

La novel·la protagonista d’aquest blog va ser escrita per Narcís Oller i publicada l’any 1884 per primer cop. Premiada als Jocs Florals d’aquest mateix any, és una de les obres reconegudes de l’autor.

L’Escanyapobres retrata a la perfecció el realisme literari que esclata el segle xix a Europa a causa dels gustos burgesos, la classe social dominant, amb la qual cosa és una de les peces que s’esforcen a introduir l’esperit europeu dins de Catalunya. Fins i tot és un testimoni de la proximitat d’Oller al naturalisme; L’Escanyapobres viu el distanciament objectiu que persegueixen els autors naturalistes, per la qual cosa les seves narracions adopten un posat frívol i apàtic.

Tot i així, Oller no s’escapa de les influències sentimentalistes del romanticisme, plasmat a Catalunya sota el nom de Renaixença; en alguns punts, li és inevitable ocultar la predilecció o repudi que sent envers un personatge o un altre. I és per això que el mateix Émile Zola posa de manifest que Narcís Oller no és un autor purament naturalista.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació I

Benvinguts!

Us presentem el blog Ruta literària de L'Escanyapobres, a càrrec de tres estudiants del primer curs de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat Rovira i Virgili; som l'Aida Roca, l'Helena Amat i la Yaiza de la Cruz. La nostra intenció en aquest espai és apropar-vos a la novel·la L'Escanyapobres de Narcís Oller i, de retruc, informar-vos sobre el festival “El vi fa sang”, en el qual durem a terme una ruta literària sobre l'obra en qüestió; així doncs, quedarà dividit en dues grans seccions.

Per començar, realitzarem un anàlisi focalitzat en dos dels escenaris clau de la novel·la, el castell i la Coma, el qual quedarà complementat amb estudis de diversos aspectes de L'Escanyapobres tractats en altres blogs. A continuació us en facilitem els links:
- http://rutaescanyapobres.blogspot.com.es/
- https://rutalescanyapobres.wordpress.com/
- http://lescanyapobresnarcisoller.blogspot.com.es/

A més, periòdicament, compartirem noves dades sobre la ruta literària d'aquesta novel·la, que confeccionarem a mesura que avanci la lectura del llibre.