La ruta de L'Escanyapobres. Execució IV

“El vi fa sang” en primera persona

Dissabte 25 de març

Vistes des de l'Alberg de Joventut Jaume I

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

El segon dia de festival començava com havia acabat l’anterior: amb un paisatge que es tenyia de blanc. L’alegria no va ser pas poca en llevar-nos i veure per les finestres de les habitacions que el pati interior de l’alberg estava ple de neu i que, més enllà, el paisatge també es recobria d’una capa blanca.

L’emoció, sumada a l’esmorzar, ens devia donar forces extres perquè vam decidir anar caminant des de l’Alberg de Joventut Jaume I fins l’Espluga. La nostra participació com a guies de la ruta literària no havia de ser fins després de dinar; així que, què podia haver-hi millor que un passeig a peu per gaudir de la nevada? Les carreteres ja estaven netes i s’hi podia circular bé però al voltant nostre tot era d’un blanc brillant encara –val a dir que a més de gaudir de les vistes també es van crear petites guerres de boles de neu–.

La ruta de L'Escanyapobres. Execució III

“El vi fa sang” en primera persona

Divendres 24 de març

Les vinyes del Castell de Riudabella

(Us recomanem acompanyar la lectura amb la versió audiovisual d'aquesta crònica)

Un matí emmurriat farcit de núvols grisos va llevar-se sobre nostre. A dos quarts de nou, gran part dels participants de l’aventura que som a punt de relatar-vos ens disposàvem a començar-la; des de Valls vam prendre el tren que ens duria a l’Espluga de Francolí, una Espluga que, amb les nostres lectures i paraules, convertiríem en Pratbell. En pic vam ser-hi, retrobats amb el grup restant que havia vingut des de Tarragona, la ruta literària de L’Escanyapobres va encetar-se. La imatge de les vies del segle XIX va recular un segle i mig i, darrere seu, l’Espluga va tenyir-se dels colors i les formes amb què Narcís Oller va descriure-la.

Amb el context històric assentat i el protagonista, l’Escanyapobres, presentat, vam pujar als jeeps que l’empresa Drac Actiu va posar-nos a l’abast. De primera mà vam conèixer les terres de Poblet i Vimbodí que Oller havia escollit per a les escenes campestres de la seva novel·la; aturades a Milmanda, Riudabella, el mas de Moragues i la Granja Mitjana ens van permetre de trepitjar alguns dels escenaris que possiblement l’Oleguer i altres personatges van trepitjar en el món paral·lel de la ficció. A tocar de la Granja Mitjana vam tenir l’oportunitat de penetrar un antic pou de gel amagat sota terra. Vam parlar de desamortitzacions, d’avarícia, de la Coma, de la seva gent... tots els temes referents als llocs que ens acollien.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació X

Una llegenda comuna

És ben curiós que un dels candidats a correspondre’s a la Coma de L’Escanyapobres, el Mas de Moragues, dugui impregnada una llegenda que el posa en comú amb el castell fictici de la novel·la.

Al Llibre de Llegendes de la Conca de Barberà, Rosa M. Canela ens conta la colla de rumors que van convertir el Mas de Moragues en un espai a vessar de misteri: