La ruta de L'Escanyapobres. Bibliografia

Bibliografia i webgrafia

A continuació us deixem el recull de les fonts utilitzades per elaborar la totalitat d’entrades del blog:

Autor

DE MORAGAS, Vicenç. Narcís Oller i de Moragas. La seva vida vista per un contemporani. Valls: Institut d’Estudis Vallencs,1995. ISBN: 84-86083-34-6.
BORDIEU, Pierre. Las reglas del arte. Barcelona: Editorial Anagrama, 1995. ISBN: 84-339-1397-2.

(04.02.2017, 11:00) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/

(28.02.2017, 15:30) http://www.escriptors.cat/autors/ollern/pagina.php?id_sec=2416

(28.02.2017, 15:30) http://www.xtec.cat/~jducros/Narcis%20Oller.html

(01.03.2017, 16:45) http://monuments.iec.cat/fitxa.asp?id=628

(01.03.2017, 16:45) http://www.institutnarcisoller.org/institutnarcisoller/Inici2.html

(01.03.2017, 16:45) www.xtec.cat/~jpallas/guiaoller.doc

La ruta de L'Escanyapobres. Execució V

Recomanacions per a la ruta

Quan es comença una aventura com la de la ruta de L'Escanyapobres sempre s’ha d’estar ben preparat. Aquí us deixem un recull de recomanacions per si decidiu llençar-vos-hi:

• Valorar la previsió meteorològica. Si és estiu, cal preparar-se pel sol i la calor. Si és hivern, s’ha d’estar atent al fred: pot ploure i, si teniu la mateixa sort que nosaltres, fins us pot nevar. Paraigües i impermeable a la butxaca, doncs! Amb tot, també és bona opció, en cas de risc de precipitacions, aplaçar la data de la ruta i esperar el bon temps –caminar amb els mitjons mullats no és la sensació més... agradable–.

L'Espluga nevada el 25 de març

La ruta de L'Escanyapobres. Preparació XI

Matamorosos, un Escanyapobres actual

Disten 133 anys des que Narcís Oller va escriure L’Escanyapobres, però encara ara la personalitat del protagonista pot identificar-se en la societat. Així doncs, mirarem de reconstruir la novel·la en el context del segle XXI.

El Matamorosos

En una època de forta crisi econòmica, Francesc Antoni va trobar la situació ideal per a enriquir-se extorsionant tots aquells que no podien aconseguir préstecs bancaris. D’entrada oferia una gran quantitat de diners amb uns imposts aparentment molt baixos; però tot era una farsa: Francesc Antoni sempre concedia préstecs molt més alts del que els seus clients podien pagar en el termini establert. Passat aquest període, els impostos es disparaven; vet aquí la trampa.

El nostre protagonista, a més de les intervencions usureres, era un mafiós extremadament avar. Al poble ningú tenia gaire clar què era de la seva vida. Únicament es feia amb una parella d’homosexuals, un banquer i un polític, de nom Pere i Sebastià, que des dels seus respectius càrrecs encobrien les trames delictives del Francesc Antoni. Un fet que els vilatans mai van acabar d’entendre del tot. Tot i així, hom sabia que, per culpa seva, molts desafortunats havien caigut a la ruïna, per la qual cosa van començar a cridar-li “Matamorosos!!!”.