La Ruta de L’Escanyapobres. Autor III

Obres transcendents de Narcís Oller 

La papallona és una obra que conté més elements propis del fulletó que no pas de la novel·la realista-naturalista. Explica la història de la Toneta, una noia òrfena i ingènua que s’enamora d’un estudiant de dret benestant que es diu Lluís. L’acció se situa en la Barcelona dels anys 1867 i 1868, anys en què ja es poden apreciar els símptomes dels canvis finiseculars de la capital catalana. Es tracta d’una obra que destaca per l’exactitud els seus diàlegs, la riquesa de les descripcions i la psicologia dels personatges. 

La bogeria conta la història d’en Daniel, un jove que pateix una malaltia mental que el portarà a treure’s la vida. L’autor va convertir molts dels personatges de la novel·la en alter ego d’amics seus, i fins i tot de si mateix, i en feu una profunda anàlisi psicològica.

La Ruta de L’Escanyapobres. Autor II

La importància de Narcís Oller 

Us heu preguntat mai per què Narcís Oller és tan reconegut dins de la literatura catalana?

La situació familiar en què es veié immers ja va propiciar des d'un principi el conreu intel·lectual i la visibilitat de la seva obra. Fill d'ambients burgesos, el seu pare fou notari i la seva mare, cosina del primer president de la Primera República Espanyola, Estanislau Figueras i de Moragas. El seu rebesavi, Jeroni de Tavern, fou advocat al Parlament i president de la Court d'Appele de Tolouse.

La ruta de L’Escanyapobres. Preparació III

Per què L'Escanyapobres?

L'Escanyapobres ha estat l'obra escollida per al nostre projecte perquè la seva trama transcorre en el mateix espai que alberga el festival "El vi fa sang". Tot i que Oller en camufla la identitat, el text proporciona diverses dades que descobreixen l'Espluga de Francolí. Per començar, el primer capítol ofereix una llarga llista de premonicions en forma de descripcions geogràfiques: es tracta d’un poble amb mercat, ple de sitges que recullen el blat provinent de l’Urgell i l’Aragó, i ple de cups, amb la qual cosa els seus cultius són fonamentalment vinícoles; les poblacions properes a l’escenari en qüestió són abundants en molins; també es fa referència a la carretera que s’hi estrena vora la dècada del 1850, la qual que connecta Madrid i Granada ‒l’avui dia batejada amb el nom N-240‒.

Estació de tren de l'Espluga

Amb tot, no és fins l’inici del segon capítol quan es desemmascara l’Espluga de Francolí: “El carril [...] que [...] el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell”. A Catalunya, només s’inaugurà un carril de tren l’any 1865 ‒pertanyent a l’actual línia R14‒: el que enllaça Montblanc amb l’Espluga de Francolí i Vimbodí.