La ruta de L’Escanyapobres. Preparació III

Per què L'Escanyapobres?

L'Escanyapobres ha estat l'obra escollida per al nostre projecte perquè la seva trama transcorre en el mateix espai que alberga el festival "El vi fa sang". Tot i que Oller en camufla la identitat, el text proporciona diverses dades que descobreixen l'Espluga de Francolí. Per començar, el primer capítol ofereix una llarga llista de premonicions en forma de descripcions geogràfiques: es tracta d’un poble amb mercat, ple de sitges que recullen el blat provinent de l’Urgell i l’Aragó, i ple de cups, amb la qual cosa els seus cultius són fonamentalment vinícoles; les poblacions properes a l’escenari en qüestió són abundants en molins; també es fa referència a la carretera que s’hi estrena vora la dècada del 1850, la qual que connecta Madrid i Granada ‒l’avui dia batejada amb el nom N-240‒.

Estació de tren de l'Espluga

Amb tot, no és fins l’inici del segon capítol quan es desemmascara l’Espluga de Francolí: “El carril [...] que [...] el 15 de juny del 65 s’inaugurà a Pratbell”. A Catalunya, només s’inaugurà un carril de tren l’any 1865 ‒pertanyent a l’actual línia R14‒: el que enllaça Montblanc amb l’Espluga de Francolí i Vimbodí.

Pratbell és un dels molts noms ficticis que Oller crea per encriptar la base real de L’Escanyapobres. En aquest cas, tal com hem comprovat, es correspon a la vila de l’Espluga. Aquest recurs és molt propi de l’autor. Casualment, una de les característiques constants de totes les obres en què Oller se’n serveix és la relació irònica i metonímica que solen compartir els noms reals i els noms ficticis. Gràcies a aquesta peculiaritat, podrem traçar la ruta literària amb molta més precisió.

Plaça de l'Església de l'Espluga

Val a dir, però, que Narcís Oller, a les seves Memòries literàries, va fer constar la frontera que per a ell hi havia entre realitat i ficció. I va declarar-ho referint-se estrictament a la novel·la tractada: "Vaig escriure L'Escanyapobres, novel·leta que és, però, absolutament filla de la meva ficció." El 1885, l’associació de realitat i ficció que alguns lectors en van fer ell durien a una forta i perllongada picabaralla amb els habitants del seu poble natal, Valls, puix que, en la novel·la Vilaniu, implícitament ‒malgrat no reconèixer-ho mai‒, va bastir els vallencs d’adjectius molt poc afables.

Per tant, de la mateixa manera que va dur-se al terme a Valls amb l’obra Vilaniu, elaborant l’itinerari d’aquesta ruta estarem contrariant la voluntat de l’autor. En la nostra defensa direm que les referències que posa sobre paper determinen amb contundència on s’ubica el marc de les escenes de L’Escanyapobres, i és inevitable circumscriure-les-hi.

Pratbell i Valls

Afirmant que Pratbell amaga rere les seves lletres l'Espluga de Francolí no només estem oposant-nos als desitjos d'Oller. El 1994, Xavier Vall i Solaz va redactar un article de vuit pàgines a la revista Quaderns de Literatura en què sostenia que Partbell era el topònim fictici de Valls.

Vall i Solaz posa sobre la taula que Valls, igual que Pratbell, havia estat "molt sensible a l'impacte de les [...] vies de comunicació" que amb tanta esma havia rebut la gent del poble. També assenyala que "Les dues viles s'emmarcaven en un entorn rural, culminat per una serra. Les cases, entre les quals sobresortien les esglésies, s'aglutinaven en el clos de les antigues muralles [...], salvaguardades per un castell." I, per acabar, recorda que Oller explicità que per a la construcció del personatge de l'Oleguer s'havia inspirat en una mala peça que havia conegut a Valls.

Fins ara, ningú ni li havia rebatut pas la identificació de Pratbell amb Valls. I, de fet, mai ningú podrà fer-ho amb completa certesa, atès que l'únic que podria corroborar-ho o rebatre-ho és Narcís Oller i, certament, sembla que hi ha poques possibilitats de fer-lo ressuscitar.

Igualment, nosaltres provarem d'afrontar-nos a les paraules de Vall i Solaz amb nous arguments: per començar, Valls no és un poblet; les seves dimensions no coincideixen amb les de Pratbell; en canvi, les de l'Espluga sí. El tren arriba a Valls el 1883, i en canvi, a l'Espluga hi arriba el 1865, com a la novel·la. Finalment, el castell situat a la part alta d'un vessant costerut que domina el poble sí que coincideix amb la topografia de l'Espluga, però amb la de Valls no.

Per tant, mantenim que Pratbell és el sinònim fictici de l'Espluga.

Fonts

(12.02.2017, 15:00)
http://rodalies.gencat.cat/ca/linies_estacions_i_trens/servei_regionals/r14/

OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Hermes Editora General, SA, 2000. ISBN: 84-8287-529-9.

OLLER, Narcís. Memòries Literàries. Història dels meus llibres i relacions literàries. Valls: Cossetània Edicions, 2014. ISBN: 978-84-9034-265-7.

VALL I SOLAZ, Xavier (1994). Valls en la composició de L'Escanyapobres, de Narcís Oller. Quaderns de literatura, 26, 89-101.