La ruta de L'Escanyapobres. Preparació XI

Matamorosos, un Escanyapobres actual

Disten 133 anys des que Narcís Oller va escriure L’Escanyapobres, però encara ara la personalitat del protagonista pot identificar-se en la societat. Així doncs, mirarem de reconstruir la novel·la en el context del segle XXI.

El Matamorosos

En una època de forta crisi econòmica, Francesc Antoni va trobar la situació ideal per a enriquir-se extorsionant tots aquells que no podien aconseguir préstecs bancaris. D’entrada oferia una gran quantitat de diners amb uns imposts aparentment molt baixos; però tot era una farsa: Francesc Antoni sempre concedia préstecs molt més alts del que els seus clients podien pagar en el termini establert. Passat aquest període, els impostos es disparaven; vet aquí la trampa.

El nostre protagonista, a més de les intervencions usureres, era un mafiós extremadament avar. Al poble ningú tenia gaire clar què era de la seva vida. Únicament es feia amb una parella d’homosexuals, un banquer i un polític, de nom Pere i Sebastià, que des dels seus respectius càrrecs encobrien les trames delictives del Francesc Antoni. Un fet que els vilatans mai van acabar d’entendre del tot. Tot i així, hom sabia que, per culpa seva, molts desafortunats havien caigut a la ruïna, per la qual cosa van començar a cridar-li “Matamorosos!!!”.

Davant l’amenaça que descobrissin els seus altres negocis il·legals, va decidir retirar-se al xalet d’estiu que havia adquirit a l’Albert Pla, víctima de les drogues i de la pressió econòmica del Francesc Antoni. Els treballadors, emperò, no es van entendre amb el nou inquilí i l’estada cada cop va fer-se més insuportable. Aquestes desavinences el van dur de nou a la seva antiga residència.

Preocupat per la seva fortuna, va anar a cercar ajuda a casa del Pere i el Sebastià: va demanar-los on podia allotjar-se, un lloc lluny de la civilització i bé de preu. El Pere li va oferir una mansió que havia pertanyut a un ex milionari, lloc que el Matamorosos  va acceptar després de llargues negociacions i regateigs.

El Pere i el Sebastià van començar a discutir-se, a retreure’s d’on provenien els seus guanys i a valorar qui n’aportava més. Fruit d’aquesta disputa, el banquer va morir d’un atac de cor.

El Francesc Antoni va recuperar la fama dins el poble: durant la nit, la mansió va ser escenari de remors sospitoses que la gent associava als contactes mafiosos que el nostre protagonista mantenia. Per a desfer-se de la nova mala reputació va proposar al Sebastià un tracte: una boda per conveniència. Així, el polític tindria un suport més ferm per a combatre les reclamacions que l’Estat feia del capital del seu difunt marit. I, evidentment, sumarien llurs riqueses.

El casament va dur-se a terme uns mesos més tard. Però, com a conseqüència de l’avarícia, el compromís va anar-se degradant. Un dia qualsevol el Matamorosos va desaparèixer, i un parell de dies més tard, a la mansió va arribar-hi un dispositiu informant  que estava segrestat; per a alliberar-lo, el Sebastià havia d’entregar una quantitat considerable de diners. I el dispositiu va autodestruir-se. El polític, tan garrepa com el seu marit, no els va entregar, atès que el Francesc Antoni li havia donat indicacions explícites que, si mai s’esdevenia aquesta desgràcia, no ho fes.

           

L’endemà, de matinada, els vilatans van veure el cos del Matamorosos inert sobre la carretera, l’havien mort amb arma blanca.