Confecció de la ruta literària I: el castell
En aquesta entrada us volem revelar algunes de les parades de la ruta literària de L’Escanyapobres: les relacionades amb el castell de l’Espluga de Francolí.
Concretament són dues les parades on es llegiran fragments de l’obra i es
farà un breu recorregut de l’evolució del castell a la novel·la i dins la
realitat històrica. Les dues aturades seran als carrers dels
Ametllers i del Castell, respectivament.
Situem-ho al mapa:
Carrer dels Ametllers
Aquí hi farem una primera parada, abans de començar el recorregut d’ascens cap on estava situat el castell. Girarem la vista cap al Carrer de Jaume I i, per la seva inclinació, de seguida entendrem la dificultat que tenen l’Oleguer, el notari Xirinacs i la Tuies per arribar-hi al capítol IV, on s’explica la primera visita a la construcció medieval.
Per tal d’identificar la realitat amb com Narcís Oller en descriu la pujada
serà convenient fer la lectura del següent fragment:
Així
travessaren mitja vila, fins a arribar a les darreres casetes del carreró miserable d’on partia la costa del castell.
Aquesta era una dreta graonada, empedrada de palets i faixes de llicorella
esmolada que feien arriscada l’ascensió. La molsa i l’herba rana que circuïen
els bombats palets els deixaven sols clapejar com pelats caps de mort mal
enterrats.
Carrer del Castell
Situats aquí, ens deturarem per reviure com era el castell en la seva construcció al segle XIV. Com hem explicat a l’entrada anterior, ha sofert una gran recessió al llarg de la història. A l’Edat Mitjana era una construcció majestuosa alçada amb pedra tallada, amb torres imponents i finestrals trilobats i que disposava de grandària d’obertures. Comptava amb nombroses instal·lacions, tals com cellers, masmorres, soterranis i fins una mina.
Per dins no oferia pas menys luxe, fàcilment s’hi podien trobar tapissos,
vaixella d’or, alguna armadura de guerrer i l’extensa joieria de les dames
residents.
De fet, així sentencia la seva grandesa Oller a l’obra:
[...]
Fins els més llecs en arqueologia es sentien dominats de misteriós respecte
davant d’aquell ferreny monument, que ressaltava sobre el blau del cel amb
imposant majestat.
A més, informarem als assistents que existeix la Ruta Templera i Hospitalera de l’Espluga de Francolí que els permet viatjar al passat i fer una recreació virtual de la vila i el castell a l’època medieval; es complementa amb la visita al Museu de la Vida Rural i l’exploració de les coves de l’Espluga.
És un bon moment per fer adonar als seguidors de la ruta que la decadència
del castell que ens confirma la història
es narra amb detall al llibre i ja s’anuncia després d’explicar com havia estat
en un principi. Llegim-ho:
I res
d’això no hi havia.
Més endavant, en una altra entrada del blog, veurem que el castell –tenint en compte la
seva evolució tràgica– és un espai reflex del recorregut del propi
protagonista.
Carrer del Castell |
L’arribada de l’Oleguer a l’edificació va augmentar-ne la regressió. L’home va canviar el pany de la porta de fora i va apuntalar ben fort les finestres per tal de fer més segur el seu habitatge –senyal que no tancaven bé–. Gràcies a la seva recerca exhaustiva d’amagatalls sabem que el castell encara disposava de diverses plantes on s’hi distribuïen el magatzem, l’estable, les golfes, la cambra fosca, el rebost... Amb tot, el poc mobiliari que quedava estava fet malbé i el nou inquilí va aprofitar-lo –juntament amb portes velles, trossos de fusta i llibres– per encendre el foc. Tant és així, que la sensació de buidor al castell va esdevenir absoluta.
Això provocava una forta impressió de reverència a aquells qui el visitaven. D’aquesta manera, llegirem el darrer fragment referent al castell, que ens permetrà veure com es reflecteix a l’obra:
Els
ressecs finestrons clarejaven per cent escletxes, i, com si fossin curts de
mida, deixaven en llurs galzes ample pas a dragons i sargantanes, quan no
oferien al vent les sonoritats d’un orgue dotat de registres ben potents. Hi
havia en aquelles sales un cert baf de mort que glaçava els esperits.
Arribats aquí, serem al punt més alt del poble i, tal com queda plasmat al
llibre, podrem contemplar-hi el campanar. Aquesta serà la visió que tindrem:
Vistes des d'on hi havia el castell |
OLLER, Narcís. L'Escanyapobres. Barcelona: Biblioteca Bàsica d'El Periódico, 2005. ISBN: 84-96520-05-6.
ARITZETA, Margarida. Ruta de "L'Escanyapobres" de Narcís Oller. Valls: Societat Narcís Oller, 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada