On és la Coma?
L’Escanyapobres compta fonamentalment amb dos escenaris: el poble de Pratbell i la Coma, una finca que l'Oleguer adquireix a un difunt arruïnat, de nom Josep, com a benefici dels seus negocis d’usurer. La Coma és el motiu d’aquesta nova entrada.
Ja hem justificat que Pratbell amaga el topònim Espluga de Francolí –vegeu l’entrada “Per què L’Escanyapobres?”–. Ara cal, doncs, identificar la Coma i justificar-ne l’emplaçament.
Partim de
la base que ha de ser un mas...
- Edificat abans del 1850, any en què tenen lloc els primers fets de la novel·la.
- Situat en una coma, tal com ho indica el topònim que Oller li dedica; segons el DIEC2, una coma és una “depressió més o menys pregona i planera en un terreny de muntanya”.
S’esqueia
la Coma a sol ponent, dins d’una fondalada tranquil·la i apacible, encara que
un xic tristota pel to negrós que donava als vessants l’espès alzinar que els
coronava. Pel galze dels vessants corria una riera sense nom que regava l’horta
de la hisenda i alguns pollancres d’extremada alçària. El vessant de ponent,
abans d’arribar a l’aigua, s’aplanava, formant dalt de la riera com un graó
esgaiat que tindria ben bé una trentena de jornals. Al mig hi havia la masia,
una casa de pagès, de teulada a dos vessants; l’era als seus peus dins d’un
barri, que una esberlada porta de fusta tancava. [...] El primer pis era ben bé
l’allotjament del senyor: per la part del davant dominava tota l’horta [...];
més amunt, els camps; i, més amunt encara, la vinya.
Així doncs,
quant als trets geogràfics, tenim: la ubicació a sol ponent, la fondalada
aplanada en forma de graó –id est, la
coma– d’uns trenta jornals de superfície, els alzinars que coronen les muntanyes,
la riera amb els pollancres i els camps seguits de les vinyes. I, pel que fa
als trets arquitectònics, tenim: la teulada de dos aiguavessos, més d’un pis –segurament dos– i un barri tancat per una porta de fusta.
 |
| El Mas de Moragues (primer pla) i la Granja Mitjana (al fons) |
Per altra banda, també cal tenir en consideració dos aspectes més:
- Al segon capítol, el narrador assenyala que a l’Oleguer li calen dues hores de camí per allunyar-se de les males llengües de Pratbell que li diuen “Escanyapobres”, amb la qual cosa fa referència al seu futur trasllat de la Coma. Per tant, entre Pratbell i la Coma –és a dir, entre l’Espluga i la masia en qüestió– ha d’haver-hi una distància que pugui recórrer-se a peu en dues hores.
- (alerta: conté espòilers) Al final de la novel·la, l’Oleguer és segrestat quan és a la Coma i dut en una mina; prop de la finca, doncs, ha d’haver-hi una boca de mina.
L’entorn
que descriu Oller, casualitat o no, encaixa amb la coma on hi ha situat el Mas de
Moragues dins el terme de Vimbodí. Se’ns fa estrany que Oller hagués triat un
emplaçament on hi ha un mas que podria relacionar-se amb la seva família. Val a dir, però, que a Catalunya hi consten més d’una desena de masos o can Moragues.
És ben cert
que la coma on hi ha l’esmentat Mas de Moragues, com veurem a continuació,
reuneix gran part de les característiques que consten a la novel·la.
Efectivament, s’esdevé que el Mas de Moragues és un barri l'edifici més important del qual té una teulada de dos aiguavessos i una porta de fusta; està situat en una coma, de cara
a sol ponent, al costat d’una riera, seguit de prats i, més amunt, seguit de
vinyes; les muntanyes que l’envolten estan coronades per alzinars. Els
fonaments són bons per a continuar cercant informació.
 |
Tros del Mapa del R Monasterio de Religiosos Cistercienses que
sita en le Principado de Cataluña... proveït per l'ICGC |
Passem a un altre punt: la superfície. El
Col·legi d'Arquitectes de Catalunya indica que un jornal, a les terres de
Montblanc, equival a 4.896,50 m². Partint dels càlculs que hem fet amb el
visir de l’ICGC, la superfície de la masada és d'uns 139.000 m², és a
dir, de 28 jornals i escaig. Sembla, doncs, que la masada té d’una forma
gairebé exacta la “trentena de jornals” que s’esmenta a la novel·la.
 |
| Mapa de l'ICGC. La llenca del Mas de Moragues té uns 30 jornals de superfície. |
Seguim amb les distàncies; en línia recta, entre l'Espluga de Francolí i el Mas de Moragues hi ha 7 km aproximadament. Tenint en compte que el camí no devia ser estrictament recte, podríem estar parlant d'uns 8 km de distància. Així doncs, la "llenca de terra [recorreguda a peu] d'un parell d'hores" que separa Pratbell de la Coma a L'Escanyapobres quadra amb aquesta realitat.
Fixem el darrer ítem: la mina. En direcció sud-oest, a uns 2,5 km de
distància del Mas de Moragues, segons indica el
mapa Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet de l'Editorial
Piolet, hi ha les "Mines de baritina", unes mines de plom
situades al Serret de la Mina. Fàcilment podrien equivaldre a les mines fictícies
de Malgual que apareixen a L’Escanyapobres, malgrat que aquestes darreres siguin de carbó; de fet, no hi ha cap mina a la zona de Vimbodí i Poblet que sigui de carbó. Tot i l'existència d'aquesta mina, n'hi ha d'altres properes, com ara les del Barranc de l'Argentada, que podrien correspondre's a les Mines de Malgual (per a més informació sobre les mines, consulteu el blog del nostre company).
A tot plegat, hi afegim una curiositat: sembla que algun dels masovers del Mas de Moragues del segle XIX va dir-se Pere, igual que el masover de la novel·la: en Pere de les Borges. Amb tot, es tracta d'un fet que no ens dona gaires pistes de la tria d'Oller: més aviat allunya les possibilitats que el Mas de Moragues es correspongui amb la Coma o, com a mínim, demostra que l'autor no en coneixia la gent, perquè en cap de les seves obres va fer-hi aparèixer mai el nom real d'una persona per a referir-s'hi –als noms propis solia aplicar-hi un sistema d'encriptació molt semblant que als topònims–.
 |
| Fragment de la Llibreta de compliment pasqual de Vimbodí del segle XIX |
D'altra banda, un altre mas, la Granja Mitjana, localitzada a 3,5 km de l'Espluga, fa trontollar la possibilitat que la Coma es correspongui al Mas de Moragues, atès que també recull moltes de les característiques esmentades: és un barri, té dos pisos, una teulada a dos vessants, una boca de mina a prop, vinya a tocar, una riba a la vora i muntanyes amb alzinars a sobre. Però la forma de coma de la Granja Mitjana no és tan contundent com la del Mas de Moragues i la seva superfície tampoc pot definir-se amb exactitud, puix que la plana on està emplaçada no compta amb límits geogràfics decisius.
Certament, la Coma és només un escenari fictici dintre d'un món fictici que Narcís Oller dissenyà. Bé podria ser que hagués triat l'aspecte de mas en si de la Granja Mitjana i la localització del Mas de Moragues, i n'hagués fet una barreja: la cara d'un –de la Granja Mitjana– amb els peus de l'altre –del Mas de Moragues–. Sí, podria ser. En la literatura no hi ha confins, no hi ha regles de joc.
La interpretació del lector, i en especial en casos com aquest, resta completament oberta. Nosaltres us hem donat les pautes que han guiat el nostre parer; esperem que siguin profitoses per a la vostra imaginació!
 |
| La Granja Mitjana |
 |
| El Mas de Moragues |
Fonts
(16.03.2017,15:00) http://www.coac.net/COAC/agrupacions/PeritsForenses/docs/Dades%20interes%20per%20Perits/MIDES-AGRON.htm
(16.03.2017,
16:00) https://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=2432259
(16.03.2017,
16:20) http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/154/rec/1
(16.03.2017,
16:20) http://cartotecadigital.icgc.cat/cdm/singleitem/collection/externs/id/155/rec/2
(16.03.2017,
17:10) https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000005463#imatge-5
(16.03.2017,
17:10) https://arxiuenlinia.ahat.cat/Document/0000005464#imatge-11
SERVEIS TÈCNICS DEL PARATGE NATURAL D’INTERÈS NACIONAL DE POBLET, 2010. Paratge Natural d’interès nacional de Poblet: el bosc de Poblet. E. 1:15.000. 2a edició. Barcelona: Editorial Piolet, maig 2010.
OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Hermes Editora General, SA, 2000. ISBN: 84-8287-529-9.
OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Hermes Editora General, SA, 2000. ISBN: 84-8287-529-9.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada