La ruta de L’Escanyapobres. Preparació IV

La realitat novel·lística del castell de Pratbell

El castell de l’Espluga de Francolí ha sigut objecte de diverses situacions al llarg de la història, dues de les quals han quedat plasmades a L’Escanyapobres: l’esplendor de l’edat mitjana i la decadència de l’edat contemporània, que culmina amb la seva destrucció definitiva.

En contraposició a la realitat, Oller indica que el castell havia correspòs a la família d'un baró arruïnat, Don Guillem, que, per motiu d'aquesta condició, al capítol 4 de la novel·la en perd la possessió. Potser va tractar-se d'una estratègia per desviar els pensaments dels lectors que poguessin associar Pratbell amb l'Espluga, tenint en compte que, a la primera ullada, és gairebé impossible associar un castell que pertanyia al clero –vegeu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"– amb un de fictici que pertany a la noblesa.

Reproducció 3D del castell de l'època medieval

A l’època medieval, cap als segles XIV i XV, el castell era una fortificació de voluminoses proporcions que es trobava en plena esplendor. Pel que fa a l’exterior, comptava amb sis torres quadrades i amples que defensaven un gran pati d’armes envoltat per les estances del castell. La porta principal s'obria al capdavall del carrer de les Parres, que avui dia és la plaça de Sant Miquel.

L’interior del castell constava de planta baixa i dos pisos, i estava proveït de cuina, presó, celler, graner, capella, palau per al comanador i habitacions. Aquests espais estaven decorats segons l’època: s’hi podien apreciar estrades entapissades, vaixelles d’or, arpes, armadures, perles i joies.

Tot plegat, una gran fortalesa on la riquesa i la majestuositat eren les principals protagonistes; així ho declarà Oller:

I en recórrer amb la vista la grandiositat dels seus massissos, la variada distribució i grandària de les obertures, els perfils i atrevits i atrevits trepats de la pedra tallada, hom es sentia embadalit i corprès de punyent curiositat. Tant, que encara que oferís, la vila, al peu mateix, el seu pintoresc panorama de desnivellades teulades, cimboris, fumeres i campanars [...], el visitant posposava tots aquells tresors a la set del seu esperit, ullprès per la porta del castell, on tenia fit l’esguard feia estona.

Còpia del dibuix del castell del Museu de la Vida Rural

Cap als segles XVIII i XIX, tota la grandesa i sumptuositat s’esvaïren, i és que el castell s’anà esfondrant fins que el destruïren del tot. Així doncs, ja no es podien apreciar els immensos murs ni la riquesa que governava l’interior del monument. I és precisament aquest context el qual trià Oller per a L’Escanyapobres:

El temps, famolenc insaciable, s'havia empassat fins els ossos d'una vintena de generacions d'aquella antiga família [...]. El corc i el rovell s'encarregaren de menjar-se el parament, les armadures. [...] No restava sinó la pedra [...].

Amb unes descripcions superbes en una mà, i unes d’agonitzants a l’altra, l’autor dissenyà una accentuada antítesi visual que retratava el declivi sofert pel castell –a l’entrada "Confecció de la ruta literària I: el castell" detallem aquest aspecte–.

És curiós que el primer a adquirir el castell al baró Don Guillem dins al novel·la sigui el notari Xirinacs, posat que, a la realitat, els fets rutllaren d'una forma força semblant.

A L’escanyapobres, la pedra del castell desmuntat es destina a la construcció d’una fàbrica, símbol del progrés i l’avenç tecnològic, fet que constitueix tota una paradoxa, la qual, possiblement, Oller dissenyà amb finalitats satíriques. Si voleu saber el perquè, llegiu l'entrada "La realitat històrica del castell de l'Espluga"!

Fonts

(10.03.2017, 15:10) http://patrimoni.serviconca.org/Castell-de-Espluga-Espluga-de-Francoli-1417

(10.03.2017, 15:30) http://www.catalunyamedieval.es/castell-de-lespluga-lespluga-de-francoli-conca-de-barbera/

OLLER, Narcís. L’Escanyapobres. Barcelona: Hermes Editora General, SA, 2000. ISBN: 84-8287-529-9.