La ruta de L’Escanyapobres. Preparació VIII

Espai reflex I: el castell 

Carrer dels Ametllers

El castell constitueix l'espai reflex de l'ànima de l'Oleguer en molts moments de la novel·la; ja que des del començament de l'obra, es presenta derruït i abatut igual que ell.

A poc a poc, tota l'esplendor que regnava a l'interior del castell desapareix, de la mateixa manera que l'Escanyapobres va decaient.

Sense cercar gaire, trobà encara, per golfes i magatzems, portes velles, trossos de biga i de mobles corcats que li servien de llenya per a coure les farinetes, així com els llibres de don Guillem per a encendre el foc.

Un altre element reflex és la soledat que l'envolta. Se situa en un punt alt de la ciutat on casi bé mai ningú hi va, tret d'aquell qui vulgui agafar alguna pedra. Aquest aïllament és el mateix en què es troba l'Escanyapobres. La seva avarícia l'ha portat a pensar únicament en els seus diners i, com a conseqüència, a separar-se del conjunt de la població.

Per a aquell home esquerp, cap edifici com aquell, apartat de la vila per una costa perillosa, i sols visitat, de lluny en lluny, per algun foraster que només en cobdiciava les pedres.

També cal destacar la importància que rau en els amagatalls on es troben els seus diners perquè signifiquen la seva mentalitat rebuscada i enganyosa, fruit de la seva avarícia. Així doncs, és un escenari on hi transcorren moltes escenes que evidencien el seu caràcter garrepa i obsessiu. Al blog de les nostres companyes hi trobareu les més rellevants.

Per últim, el final de la fortificació i del protagonista és el mateix; ambdós acaben desapareixent.

Fonts

OLLER, Narcís. L'Escanyapobres. Barcelona: Biblioteca Bàsica d'El Periódico, 2005. ISBN: 84-96520-05-6.